CRS: Vaginoplàstia Segons La Tècnica del Pejoll Rectosigmoidal Pediculat

La vaginoplàstia és la tècnica quirúrgica que permet la recreació d’una neovagina en posició anatòmiques i amb una profunditat mínima que permeti mantenir relacions sexuals normals i plenes.

Serà el cirurgia juntament amb el seu equip qui decideixi la tècnica més adequada, encara que la pacient disposarà de tota la informació per poder prendre part a la decisió final sobre la tècnica a escollir. Per norma general, en qualsevol pacient transsexual que, acomplint amb els estàndards assistencials, decideixi sotmetre`s a una vaginoplàstia, aquest serà el primer a tenir-se en compte.

 

Què és?

La vaginoplàstia amb penjoll rectosigmoidal pediculat és un procediment quirúrgic que consisteix en utilitzar una secció de l’intestí gruixut terminal (còlon sigmoide) per a proporcionar una neovagina.

La tècnica del penjoll rectosigmoidal pediculat es realitza en els casos en què el procediment d’inversió peneana resulta inviable. Això acostuma a succeir quan el penis amb la pell estirada te una mida de menys de 12 centímetres, quan la pacient ha estat circumcidada, o quan la pacient ja ha estat operada anteriorment però sense aconseguir prou profunditat vaginal.

Preoperatori

La pacient haurà d’abandonar el tractament d’hormonació unes 4 setmanes abans de la intervenció, ja que els estrògens (hormones femenines) en sang augmenten el risc de patir una trombosi venosa profunda (coàguls de sang a l’interior de les venes) amb els riscos i problemes que això comporta. El procés de descens hormonal ha de ser progressiu, motiu pel qual s’aconsella disminuir la dosi una setmana abans d’iniciar les quatre setmanes d’abstenció hormonal.

Els efectes d’aquest abandonament hormonal seran evidents per a la pacient. Tot i que varia molt d’una persona a una altra, els símptomes van des de canvis bruscos d’humor, mareigs i nàusees, fins a l’aparició de signes clarament masculins (pèl facial, ereccions involuntàries, etc.). En poc temps, la situació es normalitza i el possible malestar desapareix. Com més progressiu es faci el descens hormonal, més suportable és el canvi.

A més a més de les anàlisis anteriorment relacionades, abans de la intervenció serà necessari realitzar una colonoscòpia. La colonoscòpia és un estudi que es realitza, amb sedació, introduint una microcàmara a l’intestí i, d’aquesta manera, l’equip mèdic pot conèixer l’estat en què es troba la porció d’intestí que es trasplantarà.

Tres dies abans de l’ingrés, l’equip mèdic pautarà una dieta que facilitarà la neteja de còlon. La pacient haurà de seguir-la escrupolosament per a facilitar la intervenció.

La pacient ingressarà un dia abans de la intervenció en el centre hospitalari. Durant tot aquell dia se li realitzaran els controls pertinents i una neteja de còlon (intestí gros) mitjançant ènemes, perquè estigui net i el més lliure possible de bactèries.

L’operació comença amb una incisió de Pfannenstiel (la mateixa que s’utilitza durant una cesària) a l’abdomen, que permet que el cirurgià pugui intervenir a la cavitat abdominal.

Se separa i seccionen de 18 a 20 centímetres de còlon sigmoide, amb un pedicle vascular, i es desplaça cap a la zona del perineu. En aquesta zona es crea prèviament un túnel des del peroné fins a dins de l’abdomen. La resta de còlon seccionat s’empalma perquè pugui seguir realitzant la seva funció una vegada hagi finalitzat la intervenció.

La resta de l’operació (quant als testicles, l’escurçament de la uretra i l’estètica vaginal) es desenvolupa de forma idèntica a la tècnica d’inversió peniana.

Després de la intervenció es col·loquen dos drenatges abdominals que seran retirats a partir de les 48 hores del post-operatori segons el criteri de l’equip mèdic.

A més a més, s’hauria de sumar a aquestes complicacions, un problema pel que fa a la sutura del còlon, la qual cosa requeriria una reintervenció, o bé que la nova vagina es necrosi per falta d’aportament sanguini a través del pedicle vascular.

Un membre de l’equip mèdic indicarà a la pacient com evitar aquestes possibles complicacions i com actuar en cas que apareguin. Davant de qualsevol dubte o anomalia després de la intervenció, la pacient ha de consultar-ho al metge, perquè aquest ho pugui diagnosticar-ho i donar-li una solució.

En que consisteix la intervenció?

Una incisió de Pfannenstiel (la mateixa que s’utilitza durant una cesària) permet que el cirurgia pugui intervenir en la cavitat abdominal. Es separa i seccionen de 18 a 20 centímetres de colon sigmoide, previst d’un pedicle vascular, i es desplaça fins la zona del perineu. En aquesta zona es crea prèviament un túnel des del perineu fins a dins l’abdomen. El resta del colon seccionat s’empalma perquè pugui seguir realitzant la seva funció una vegada hagi finalitzat la intervenció.

El resta de la intervenció (en quant als testicles, l’escurçament de la uretra i l’estètica vaginal) es desenvolupa de forma idèntica a la tècnica de la inversió peniana.

Després de la intervenció es col·loquen un o dos drenatges abdominals que seran retirats a partir de les 48 hores del post-operatori segons el criteri de l’equip mèdic.

Duració, anestèsia i hospitalització

La intervenció sol durar entre 6 i 9 hores, més els temps de preanestèsia; sempre es realitza sota anestèsia general.

La profunditat vaginal requereix un ingrés mínim de 7 a 10 dies, d’aquesta manera l’equip mèdic pot portar un millor control sobre l’evolució de la pacient.

Recomanacions postoperatòries

Fins que no hagin passat dos o tres dies, l’intestí no recuperarà la seva motilitat, i no s’iniciarà fins aleshores la ingesta oral. Durant l’operació, es col·locarà a la pacient una sonda urinària que se li retirarà quan hagin passat 3 setmanes.

Les cures i les dilatacions s’iniciaran al setè dia després de la intervenció, i un membre de l’equip mèdic instruirà a la pacient en la tècnica de la dilatació i el rentat. Per a portar-ho a terme, se li proporcionaran dos dilatadors de diferents mides i un kit de rentat vaginal, que haurà de començar a utilitzar quan el metge li indiqui.

Quan la pacient estigui a casa, haurà de posar-se en contacte amb el facultatiu que supervisa el seu tractament hormonal per reiniciar-lo (passades unes 3 setmanes) i reajustar la dosi. si el seu endocrí ho considera necessari. En cap cas, la pacient reajustarà per sí mateixa les dosis d’hormonació ja que això podria provocar-li problemes de salut.

Les possibles complicacions a què està exposada la pacient després de la intervenció poden aparèixer en el postoperatori immediat: infecció de la ferida, hematoma i/o retenció d’orina. En el postoperatori tardà poden aparèixer: estenosi de vagina, estenosi uretral i del meat, fístula recto-vaginal i/o trombosi venosa profunda embòlia pulmonar. 

 

 

Avís Legal | Política de Privacitat | Política de Cookies | Desenvolupament web: WEBfine
Fem servir cookies pròpies i de tercers, per analitzar els seus hàbits de navegació. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies OK | Més info
top
Scroll To Top