CRS: Vaginoplastia Per Inversió Peneana

La vaginoplàstia és la tècnica quirúrgica que permet la recreació d’una neovagina en posició anatòmiques i amb una profunditat mínima que permeti mantenir relacions sexuals normals i plenes.

Serà el cirurgia juntament amb el seu equip qui decideixi la tècnica més adequada, encara que la pacient disposarà de tota la informació per poder prendre part a la decisió final sobre la tècnica a escollir. Per norma general, en qualsevol pacient transsexual que, acomplint amb els estàndards assistencials, decideixi sotmetre`s a una vaginoplàstia, aquest serà el primer a tenir-se en compte.

 

Què és?

El procediment estàndard de la vaginoplàstia consisteix en realitzar una neovagina cutània mitjançant la pell invertida del penis i de l’escrot. L’objectiu és crear un complex genital tan femení com sigui possible tant des d’un punt de vista anatòmic com estètic i funcional.

La vagina reconstruïda tindrà una profunditat variable, dependent bàsicament de la quantitat de pell peniana disponible, de la elasticitat de la mateixa i de la profunditat màxima del canal vaginal, aquesta dependrà de l’anatomia pelvià de la pacient. Es considera que la profunditat mínima necessària per aconseguir una funcionalitat vaginal plena és de 15cm.

Per poder-se sotmetre a una vaginoplàstia per inversió peniana la pacient transsexual haurà de tenir un penis amb unes dimensions mínimes (més de 12 centímetres estirant la pell del penis i comptant des de l’angle peno-cúbic fins a la punta del prepuci) i una bona qualitat de la pell  peniana. En tot cas, sempre serà el cirurgià qui valori totes les circumstàncies així com l’historial mèdic de la pacient i la idoneïtat de la tècnica a seguir.

Preoperatori

La pacient haurà d’abandonar el tractament d’hormonació unes 4 setmanes abans de la intervenció, ja que els estrògens (hormones femenines) en sang augmenten el risc de patir una trombosi venosa profunda (coàguls de sang a l’interior de les venes) amb els riscos i problemes que això comporta. El procés de descens hormonal ha de ser progressiu, és a dir, la pacient haurà de reduir la quantitat d’estrògens de manera progressiva, a poc a poc. Durant 4 setmanes abans de la intervenció, la pacient haurà de deixar de prendre qualsevol tipus d’hormonació.

Els efectes d’aquest abandonament hormonal seran evidents per a la pacient. Tot i que varia molt d’una persona a una altra, els símptomes van des de canvis bruscos d’humor, mareigs i nàusees, fins a l’aparició de signes clarament masculins (pèl facial, ereccions involuntàries, etc.). En poc temps, la situació es normalitza i el possible malestar desapareix. Com més progressiu es faci el descens hormonal, més suportable és el canvi.

La pacient ingressarà un dia abans de la intervenció en el centre hospitalari. Durant aquest dia se li realitzaran els controls pertinents i una neteja de còlon (intestí gros) mitjançant laxants i preparats antibiòtics, ja que durant la cirurgia aquest queda exposat a ser lesionat i és preferible que estigui net i el més lliure de bactèries possible.

Duració, anestèsia i hospitalització

La vaginoplàstia per inversió peniana requereix un ingrés mínim d’una setmana, d’aquesta manera l’equip mèdic pot portar un millor control sobre l’evolució de la pacient.

La intervenció acostuma a durar entre 4 i 6 hores, més els temps de preanestèsia, preparació de la pacient i recuperació immediata després de la cirurgia. Sempre es realitza sota anestèsia general, només en algún cas pot realitzar-se sota raquianestèsia.

En què consisteix la intervenció?

L’operació s’inicia obrint el penis amb un tall en la línia mitjana, part del gland s’utilitzarà per a formar el clítoris, mentre que la major part de la pell del penis es re col·loca per a formar les parets vaginals. La resta dels elements penians que comprenen els cossos cavernosos (la funció dels quals és l’erecció) i part de la uretra peniana són eliminats.

L’espai anatòmic on es situarà la vagina, es troba entre la bufeta urinària i el recte (part final de l’intestí gruixut); obrir aquest canal és la part tècnicament més complexa, dons existeix el risc de perforar l’intestí.

Una vegada format l’espai on es localitzarà la vagina, es col·locarà la pell peniana invertida formant així les parets vaginals. La profunditat vaginal depèn de cada pacient encara no ha de ser inferior a 15 centímetres. Una vegada fitxada la vagina, es col·loca un apòsit especial que manté la pell invertida dins de la cavitat vaginal que és mantindrà fins la primera dilatació (set dies després de la intervenció).

Els cordons espermàtics son seccionats i els testicles eliminats, encara que la pell de l’escrot que els envolta i la pell de les àrees circumdants es faran servir per formar els llavis majors i menors.


La uretra (o conducte urinari) es fa més curta i es redirigeix per sortir en la seva posició anatòmica femenina. L’excés de teixit erèctil del voltant de la uretra s’elimina per evitar que augmenti de mida durant l’excitació sexual i pugui, així, impedir la correcta obertura de la vagina. En els casos en què és possible, el Dr. Mañero utilitza bona part de la uretra per a folrar els llavis menors i parets internes de la vulva vaginal, la qual cosa li dóna un aspecte rosat més semblant a la vulva femenina.

Els cordons espermàtics són seccionats i els testicles, eliminats, tot i que la pell de l’escrot que els envolta i la pell de les àrees que l’envolten s’utilitzaran per a folrar els llavis majors i menors. L’escrot sobrant, després de reconstruir els llavis majors, s’utilitza per a formar un tub de pell que s’afegeix a la porció final del penis per tal d’augmentar uns centímetres la profunditat vaginal.

L’espai anatòmic on se situarà la vagina es troba entre la bufeta urinària i el recte (part final de l’intestí gruixut). Aquesta és la part tècnicament més complexa, ja que existeix el risc de perforar l’intestí.

Una vegada format l’espai on es localitzarà la vagina, es col·locarà la pell peniana invertida formant així les parets vaginals. La profunditat vaginal depèn de cada pacient i els elements que la determinen són la quantitat de pell peniana disponible (que dependrà de la mida inicial del penis i de la quantitat de pell escrotal per empeltar) i la disposició anatòmica dels òrgans interns, tot i que la profunditat no ha de ser inferior als 15 centímetres. Una vegada s’hagi fixat la vagina, es col·loca un apòsit especial que manté la pell invertida dins de la cavitat vaginal fins que aquesta es cicatritzi.

La següent fase de la cirurgia consisteix en reconstruir el clítoris amb la porció de gland que s’ha conservat junt amb els seus nervis i vasos sanguinis amb l’objectiu de mantenir la sensibilitat i la capacitat d’una satisfacció sexual plena. El clítoris es fixarà per sobre del meat uretral i es realitzarà un caputxó que el cobrirà (aquesta part pot realitzar-se durant la intervenció o posteriorment, segons valori l’equip mèdic).

La cirurgia finalitza amb la reconstrucció dels llavis vaginals: part de la pell de l’escrot es converteix en els llavis majors i, si existeix pell sobrant, es poden formar dos plecs addicionals que simulen els llavis menors i un caputxó per al clítoris. (En la majoria dels casos es pot realitzar tota la cirurgia en una mateixa operació, però en alguns casos especials, la cirurgia d’estètica vaginal pot posposar-se fins a una segona intervenció). 

Resultats

Després de la vaginoplàstia i de la seva recuperació, la pacient tindrà una vagina funcional, anatòmica i estèticament similar a la d’una dona biològica. Aquesta nova vagina serà apta per a mantenir una relació sexual satisfactòria, lliure de cicatrius doloroses i amb sensibilitat suficient per proporcionar estímul erogen satisfactori durant les relacions sexuals.

Recomanacions postoperatòries

El tamponament vaginal que es col·loca durant la intervenció es retira el dia de la primera dilatació (una setmana després). La sonda vesical es manté fins al dècim dia; és per això que la pacient és donada d’alta amb aquesta sonda.

Transcorreguts uns set dies des de l’ingrés, un membre de l’equip mèdic li donarà l’alta mèdica i l’instruirà en la tècnica de dilatació i rentat. Per a portar-ho a terme, se li proporcionarà dos dilatadors de diferents mides.

Una vegada la pacient estigui a casa, haurà de posar-se en contacte amb el facultatiu que supervisa el seu tractament hormonal per reiniciar-lo (passades unes 3 setmanes) i reajustar la dosi, si el seu endocrí ho considera necessari. En cap cas, la pacient reajustarà per sí mateixa les dosis d’hormonació ja que això podria provocar-li problemes de salut.

 

 

Avís Legal | Política de Privacitat | Política de Cookies | Desenvolupament web: WEBfine
Fem servir cookies pròpies i de tercers, per analitzar els seus hàbits de navegació. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies OK | Més info
top
Scroll To Top